LA IGLESIA PARROQUIAL, DECLARADA BIC
La iglesia parroquial de la Asunción de Vallibona ha recibido oficialmente la declaración de Bien de Interés Cultural (BIC) que entra en vigor tras la publicación del reconocimiento el día 17 de febrero en el Boletín Oficial del Estado (BOE). Se incluye dentro del área de protección las parcelas recayentes o que se encuentren en contacto, así como las edificaciones que, aunque no estén anexas, modifiquen el impacto visual. Todas las obras que supongan alterar el subsuelo quedarán sujetas a prospección arqueológica. La declaración ha contado con los informes favorables del Consell Valencià de Cultura y la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. En el documento de declaración como BIC se destaca que la noticia más antigua sobre la iglesia de Vallibona data de 1279. Se trata de una iglesia de Reconquista, construida en una sola nave. El campanario, de forma octogonal, recuerda a construcciones aragonesas de los siglos XVII y XVIII: El tramo de los pies con una cúpula oval rebajada que se apoya en el arco fajón de la nave y en pechinas dispuestas en el testero de los pies. La cúpula se cierra con una gran clave de madera tallada y dorada. Las capillas se cubren con bóvedas de cañón excepto la cuarta del lado de la epístola que lo hace con una cúpula sobre pechinas. Todas las bóvedas son tabicadas y están decoradas con potentes esgrafiados, con motivos vegetales en su mayor parte, de gran efecto. Además la iglesia conserva un órgano datado de 1791. La iglesia tiene dos accesos, siendo el lateral el más antiguo, ya que la portada es de traza románica. Otro de los elementos singulares de la iglesia es la techumbre medieval de madera, de estilo mudéjar.
REPRODUCCIÓ ÍNTEGRA DEL DECRET, PUBLICAT AL DOGV
Conselleria de Cultura, Educació i Esport
DECRET 263/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es declara bé d’interés cultural, amb la categoria de monument, l’església parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu de Vallibona (Castelló). [2004/X12626]
L’article 31.5 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arqueològic i científic. Així mateix, l’article 26.2 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d’un Bé d’Interés Cultural es farà per mitjà de Decret del Consell de la Generalitat, a proposta de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Tot això sense perjuí de les competències que l’article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol reserva a l’administració general de l’estat.
Per mitjà de Resolució de 28 de gener de 2004, de la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, es va acordar tindre per incoat expedient per a la declaració de bé d’interés cultural, amb categoria de monument, l’església parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu de Vallibona (Castelló).
En la tramitació de l’expedient, i de conformitat amb el que establix l’article 27.5 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, s’han demanat els informes favorables del Consell Valencià de Cultura i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
En compliment del que disposa l’article 27.6 de la citada llei, han sigut igualment observats els tràmits preceptius d’informació pública i audiència al Ajuntament de Vallibona i als propietaris de l’immoble.
En virtut del que exposa, d’acord amb el que establix la normativa referenciada i vistes las al·legacions presentades, a proposta del conseller de Cultura, Educació i Esport i després de la deliberació del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 3 de desembre de 2004,
DECRETE
Article 1
Es declara bé d’interés cultural, amb categoria de monument, l’església parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu de Vallibona (Castelló).
Article 2
L’entorn de protecció afectat per la declaració de bé d’interés cultural, així com el seu règim de protecció, queda definit en els annexos adjunts que formen part del present decret. La documentació complementària obra en l’expedient de la seua raó.
Article 3
De conformitat amb el que disposa l’apartat 2.c) de l’article 28 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, participen de la condició de bé d’interés cultural els béns que, com a parts integrants, pertinences i accessoris, es relacionen en els annexos del present decret.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
La present declaració s’inscriurà en la secció primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
DISPOSICIÓ FINAL
El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 3 de desembre de 2004
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Cultura, Educació i Esport,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN
ANNEX I
DADES SOBRE EL BÉ OBJECTE DE LA DECLARACIÓ
1. Denominació
Església parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu.
2. Descripció
Basada principalment en l’article d’Arturo Zaragozá, ressenyat en la bibliografia.
a) Immoble objecte de la declaració
La població de Vallibona està situada en el profund solc pel qual discorre el riu Cérvol, en la comarca dels Ports, al nord de Castelló. Està assentada en un vessant orientat al sud-est, en un meandre del riu. A les seues esquenes s’alcen grans muralles rocoses que la protegixen dels vents del nord. En la part més alta, rodejada per l’estret llogaret, es localitza l’església parroquial.
Esta església posseïx un extraordinari interés, per ser un exemple excel·lent de temple dels anomenats de Reconquista, amb arcs diafragma de traçat apuntat i coberta de teula a dos aigües. Disposa, a més, d’una sostrada mudèjar d’una excel·lent factura i única en la seua significativa decoració policroma. De gran qualitat i bellesa és també el revestiment barroc que emmascara la seua arquitectura original.
La notícia més antiga coneguda sobre la parròquia de Vallibona és la referència als pagaments del delme de la croada en 1279 i 1280. La quantia d’estos és semblant a la de llogarets de major importància, com Catí, Portell o Vilafranca. El fet que van fer els pagaments a través de la parròquia fa pensar que ja existia l’edifici que donava recer a esta institució.
L’església és d’una sola nau, rectangular, amb capelles laterals disposades entre contraforts. Consta de sis trams, dels quals alguns són trapezoïdals, que van adaptant el rectangle inicial a les corbes de nivell del terreny. Les longituds dels trams són diferents. Oscil·len entre els 2,50 i 3,50 metres. El tram dels peus és de major profunditat, 5,90 metres, la qual cosa permet allotjar un cor de certa amplitud.
Al voltant de la nau es disposen diverses construccions dependents de la parròquia: després de la cruixia que allotja el presbiteri se situa la sagristia, i sobre esta, un porxo magatzem. Al costat de l’evangeli, junt amb la capçalera, s’afegix la capella de la Comunió, que és de planta rectangular i es cobrix amb una volta de canó paredada. En el mateix costat, als peus, està situada la torre campanar. Esta és de planta quadrada i consta de dos cossos. El primer és de maçoneria, i en el seu interior es desenvolupa l’escala d’accés. El segon allotja les campanes, és de planta vuitavada i està construït amb rajola. La torre es corona amb un capitell, de planta octogonal de teula. El campanar, en el seu conjunt, té un fort sabor mudèjar. Recorda les construccions aragoneses d’este estil dels segles XVII i XVIII. Als peus de l’església, al costat de la torre, se situa la casa abadia. Finalment, en el mur façana orientat cap al sud, s’afig un porxo que protegix l’entrada lateral i cobrix el carreró que rodeja l’església per eixe costat. El porxo té una coberta llenyosa, i s’hi accedix a través de dos arcs apuntats situats en els extrems del cobert. Tres arcs del mateix traçat es disposen en el seu mur sud.
La nau es cobrix amb una volta de canó amb llunetes. El tram dels peus, amb una cúpula oval rebaixada que recolza en l’arc de faixó de la nau i en petxines disposades en la testera dels peus. La cúpula es tanca amb una gran clau de fusta tallada i daurada. Les capelles es cobrixen amb voltes de canó, excepte la quarta del costat de l’epístola, que ho fa amb una cúpula sobre petxines. Totes les voltes són paredades, i estan decorades amb potents esgrafiats, amb motius vegetals en la seua major part, de gran efecte. L’òrgan, datat en 1791, està situat sobre la capella del segon tram del costat de l’epístola.
L’església té dos accessos. L’entrada situada als peus està formada per un arc rebaixat i motlurat que és de l’art dels segles XV o XVI. L’entrada lateral és més antiga, ja que conserva una portada de tradició romànica. Està situada en el tercer tram del costat de l’epístola. Queda protegida pel porxo, i es forma per mitjà d’un gran arc de pedra dovellat que es tendix des d’impostes motlurades i queda rematat per un cordó de similar motluració. L’arc ha sigut escairat i repicat. A l’exterior, en el tram de la capçalera, es veu una finestra gòtica cegada que conserva restes de mainell i de la traceria.
La sostrada medieval
Sobre les voltes paredades pot veure’s, descansant en arcs diafragma de pedra, de traçat apuntat i 11,40 metres de llum, la sostrada medieval. Este disposa de dos vessants. Es conserva intacte el vessant corresponent al costat de l’epístola. El vessant corresponent al costat de l’evangeli i la gaveta van ser desmuntats al començament del segle XX, amb l’objecte de formar una nova coberta de major altura i amplitud que alberga l’afegida capella de la Comunió. El bigam i l’enfustat procedixen en gran part de la sostrada desmuntada. Este fet permet observar la forma i dimensions de les distintes peces que formen la coberta, la qual cosa ajuda la reconstrucció gràfica d’esta.
No queda res de la sostrada del tram dels peus, excepte uns permòdols de fusta sobre l’arc. Són, doncs, cinc els trams de sostrada conservats.
La sostrada és de fusta de pi policroma. La pintura, que conserva un viu colorit, està aplicada sobre una base al tremp. Els colors predominants són el roig, el verd i el groc. Degué pintar-se en taller i armar-se posteriorment, ja que algunes peces disperses mostren com van ser retallades, una vegada pintades, per a situar-les en el seu lloc.
Estructuralment, es compon de set peces diferents, cada una de les quals porta un tipus de decoració específica. Independentment d’estes peces es troba la gaveta central.
Les peces descrites, de baix a dalt, són les següents:
1r. Permòdols. Servixen de suport a les bigues i per acurtar la llum dels trams. Són tots dels anomenats de proa. Estan tallats en una escairada de 13 x 13 cm, i volen 39 cm. En estos hi ha pintats grotescos caps humans allotjats entre rissos.
2n. Sabatilles. Les bigues descansen sobre els permòdols per mitjà d’esta peça. Tenen el perfil bisellat i estan decorades amb dents de serra.
3r. Jàsseres o bigues. Són de secció trapezoïdal. La base és de 13 cm, i les altures, de 19 cm i 24 cm. La longitud és variable; la mitjana és de 3,40 m. Estan decorades amb dos bandes horitzontals de color roig, sobre les quals es munten cartel·les amb escuts heràldics. Estos es disposen en nombre de tres per obertura i cara; estan emmarcats en llaceries, i destaquen sobre un fons de motius vegetals. De moment, atesa la dificultat d’accés a la coberta, només s’han localitzat 17 escuts diferents, entre els quals el de la població i el reial d’Aragó. Altres escuts podrien identificar-se amb el de la ciutat de Morella o amb famílies de la mateixa ciutat (Punter, Aguiló).
4t. Travessers. Descansen transversalment sobre bigues. Tenen una secció de 7 x 8,5 cm; porten estries per a allotjar-hi les tapes; és l’única peça de la sostrada que manca de decoració.
5è. Tapadures. Oculten el punt de contacte entre els travessers i les bigues. Són fines plaquetes la longitud de les quals depén de la separació dels travessers. Porten una decoració extremadament diversa: franges, lletroïdes musulmans, flora estilitzada, animals i figures humanes.
6è. Tapajuntes. Són llistons de perfil trapezoïdal. Se situen sobre els travessers ocultant el punt de contacte de les posts entre si i amb la resta de les peces. El perfil bisellat fa que es formen xicotets cassetons successius. Estan decorats amb botons de flor i dents de serra.
7è. Posts. Tanquen la sostrada, i sobre estes descansa una grossa capa de morter pobre i la teula. Tenen aproximadament dos metres de llargària, i porten només pintat l’espai que queda visible des de baix. Són les peces de major riquesa decorativa. Les situades en el vessant intacte estan decorades amb estreles i temes vegetals emmarcats per llaceries. La dimensió de la zona pintada de la post és variable segons el tram.
Les posts de major interés es troben desordenades, fora de la seua situació original. Han de procedir de la gaveta central, ja que les seues dimensions no corresponen amb la dels vessants. Algunes adopten forma d’alfardó. Entre els temes decoratius hi ha un cavaller amb escut. L’escut ostenta la figura d’una mitja lluna (escut que també es troba en les cartel·les de les bigues), una dona nua (Eva), escenes cortesanes, animals amb cap humà, entrellaçats i inscripcions cúfiques.
En el conjunt pictòric de la sostrada s’evidencia diversitat de tradicions culturals. Els entrellaçats, el tractament de temes vegetals i les inscripcions cúfiques són de clara procedència mudèjar. Les escenes cortesanes, el cavaller de la mitja lluna o Eva poden adscriure’s al gòtic lineal. A pesar de la diversitat de temes i estils, la sostrada pareix haver-se construït d’una sol impuls. L’organització estructural és idèntica en tots els trams, i els boquets des d’on s’estenen les bigues, que són les primeres peces col·locades, són iguals en tota la sostrada.
b) Parts integrants
L’església amb el seu campanar, sagristia i la capella de la Comunió.
c) Delimitació de l’entorn afectat
Justificació de la delimitació proposada:
El criteri general seguit per a la delimitació de l’entorn de protecció consistix a incloure dins de la seua àrea els següents elements urbans:
–Parcel·les que limiten directament amb la que ocupa el BIC, podent afectar el mateix, tant visualment com físicament qualsevol intervenció que es realitze sobre aquelles.
–Parcel·les que donen al mateix espai públic que el BIC i que en constituïxen l’entorn visual i ambiental immediat, i en el qual qualsevol intervenció que es realitze puga suposar una alteració de les condicions de percepció d’aquell o del caràcter de lurbà.
–Espais públics en contacte directe amb el BIC i les parcel·les ennumerades anteriorment, i que constituïxen part del seu ambient urbà immediat.
–Edificacions o qualsevol element del paisatge urbà que, tot i no tindre una situació d’immediatesa amb el BIC, afecten de manera fonamental la percepció d’este.
Origen: Punt A, situat en l’eix del carrer de Sant Doménec, intersecció amb la prolongació de la mitgera esquerra de la casa núm. 11 del carrer de Sant Doménec.
Sentit: Horari.
Línia delimitadora: La línia que delimita l’entorn de protecció de l’església recorre les parts posteriors de les cases que donen al carrer de Sant Doménec, continua per les façanes de les cases núm. 10, núm. 12, núm. 14 i núm. 16 del carrer de Sant Roc. Creua el carrer de Mossén Vicent per a continuar per la mitgera nord de la casa núm. 2 d’esta. Continua per les parts posteriors de les cases que donen al carrer de Roda Soriano, fins a la núm. 13; gira cap al sud-oest per la mitgera est d’esta casa, creua el carrer de Roda Soriano i s’introduïx en l’illa cadastral núm. 2909 per la mitgera sud-est de la casa núm. 16 d’este carrer. Continua per les parts posteriors de les cases números 14, 12, 10, 8, 6, 4 i 2 del carrer, per a prosseguir cap a l’est per les parts posteriors de les cases amb façana a la plaça del Cabdill, fins al carrer del Portalet, creuant-lo, per a continuar per la part posterior de la casa núm. 5 de la plaça del Cabdill fins al punt d’origen.
d) Béns mobles que comprén i que constituïsquen part essencial de la seua història
1. PARTS INTEGRANTS:
1.a) Decoració mural de la volta de la nau i del cor, que representa esgrafiats. Daten del segle XVIII (12.01.127-001-0061; 12.01.127-001-0063; 12.01.127-001-0065)
1.b) En el cor
–Relleu escultòric sobre petxina que representa Sant Pere. Anònim, del segle XVIII. (12.01.127-001-0067)
–Òrgan barroc, datat en 1791 (12.01.127-001-0113)
–Cadirat del cor. Compost per dos grups de seients. D’estil neoclàssic i datable entre final del segle XVIII i començament del segle XIX. (12.01.127-001-0059; 12.01.127-001-0060)
–Barana del cor. Segle XVIII. (12.01.127-001-0058)
1.c) En la sagristia:
–Moble calaixer. Segle XIX. (12.01.127-001-0041)
1.d) En la sostrada:
–Conjunt de jàsseres o bigues, permòdols, posts i vessants amb decoració policroma que representa escuts, motius geomètrics i vegetals i figures humanes. Datables entre el segle XIII i XIV (des de 12.01.127-001-0111.02 fins a 12.01.127-001-0111.28)
2. PERTINENCES I ACCESSORIS:
2.a) Retaule de Sant Doménec de Guzmán. Procedent del segle XV i obra de Valentí Montoliu. Tan sols se’n conserven cinc taules. (Des de 12.01.127-001-0112.00 fins a 12.01.127-001-0112.07)
2.b) Fragment de taula amb pintura gòtica. S. XIV (12.01.127-001-0008)
2.c) Orfebreria:
– Creu processional de plata. Segle XV (segon terç). Punxó de Morella (12.01.127-001-0017)
– Creu processional de plata sobredaurada. Segle XV (segon terç). Punxó de Morella (12.01.127-001-0018)
– Calze de plata sobredaurada. Segle XV. Punxó de València (12.01.127-001-0029)
– Custòdia de plata sobredaurada. Segle XVII (12.01.127-001-0021)
– Lignum crucis de plata. S. XIV. Punxó de Morella. (12.01.127-001-0015).
– Lignum crucis de plata. S. XIV. (12.01.127-001-0016)
– Calze de plata sobredaurada. Datat en 1626. (12.01.127-001-0009)
– Calze de plata sobredaurada. S. XVIII. (12.01.127-001-0011)
– Reliquiari de Sant Doménec, de plata sobredaurada. S. XIX. Punxó de José Gallén (12.01.127-001-0020)
– Calze neogòtic de plata.
e) Normativa de protecció de l’immoble i el seu entorn
Monument:
Article 1
Caldrà ajustar-se al que preveu la secció segona, del capítol III, del títol II de la Llei 4/1998 d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, relativa al règim dels béns immobles d’interés cultural, en allò aplicable a la categoria de Monument.
Article 2
Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial del Bé i contribuïsquen a la consecució dels dits fins. L’autorització particularitzada d’ús es regirà segons allò que disposa l’article 35 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià.
Entorn de protecció:
Article 3
Es mantindrà la parcel·lació existent, si bé podrà acceptar-se l’agrupació de les parcel·les de l’entorn, mentres no se supere una amplària final màxima de façana de 16 m.
Article 4
Les alineacions seran les establides en el Projecte de Delimitació de Sòl Urbà de Vallibona, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme el 22 de desembre de 1988. L’altura reguladora, definida segons el Reglament de Zones d’Ordenació Urbanística de la Comunitat Valenciana, dels edificis serà l’actualment existent en els edificis anteriors a 1940. En la resta, no superarà el nombre màxim de plantes de tres, inclosa la baixa, amb una alçària reguladora de 9,50 m. Els edificis que superen este nombre de plantes es regiran pel règim “Fora d’ordenació”. A este efecte en els supòsits en què, conclosa la seua vida útil, es pretenguen obres de reforma de transcendència equiparable a la reedificació, una remodelació amb eliminació de les plantes superiors o una substitució voluntària dels mateixos, se li aplicaran les ordenances de protecció d’aquesta normativa.
Article 5
L’ús característic dels edificis serà el residencial, amb els usos compatibles acceptats pel Projecte de Delimitació de Sòl.
Article 6
En els edificis de l’entorn, pel seu alt valor ambiental i testimonial, d’una arquitectura i tipologia que caracteritza l’entorn del monument, no es podran demolir les façanes visibles des de la via pública, preservant i restaurant els caràcters originaris d’estes.
Article 7
Les façanes de remodelació d’aquelles que no siguen tradicionals s’adequaran amb caràcter estètic a la tipologia i acabats de la zona, atenent les disposicions següents:
–Els ràfols de coberta seran els tradicionals en la zona.
–Els buits seran de proporció vertical, disposició i dimensions característiques de la zona.
–Es prohibixen els acabats amb materials no tradicionals o que comporten la imitació d’altres materials.
–Els balcons seran de safata, de grossor no superior a 15 cm, vol no superior a 50 cm, longitud màxima d’1.80 metres i barana de ferro o de fusta, prohibint-se els miradors.
–Les fusteries seran de fusta de color i poliment tradicional.
–Es prohibixen les persianes, excepte les persianetes exteriors enrotllables tradicionals.
Article 8
Les obres de reforma interior, que aconseguisquen el nivell de rehabilitació, que s’escometen en els edificis inclosos en l’entorn, hauran d’adequar la façana a les condicions estètiques d’esta normativa.
Article 9
Les cobertes seran inclinades, de pendent màxima del 35%, a dos aigües, de teula àrab. L’altura màxima de carener serà de 2,30 m sobre la cornisa.
Article 10
De conformitat amb el que disposa l’article 35 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, i encara quan es dote d’una planificació patrimonialment validada, qualsevol actuació en el bé o en el seu entorn de protecció requerirà de l’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura.
Article 11
Totes les actuacions i obres que suposen l’alteració del subsòl del conjunt quedaran subjectes al que disposa el títol III de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, i requeriran la prèvia intervenció arqueològica.
Béns mobles
Article 12
Caldrà ajustar-se al que disposa la secció tercera, del capítol III, del títol II de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, relativa al règim dels béns mobles d’interés cultural.
DISPOSICIÓ GENERAL
Article 13
La contravenció del que preveu la present normativa determinarà la responsabilitat dels seus causants en els termes establits en la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, i la resta de lleis que s’hi apliquen.