ROGATIVA 2005 VALLIBONA-PENA-ROJA

PODEU VEURE SENCER EL PROGRAMA A PEU DE CANAL 56 DEDICAT A LA ROGATIVA DE VALLIBONA A PENA-ROJA DE TASTAVINS, CLICANT AQUÍ


Canal 56 emeté un gran reportatge de la Rogativa a Pena-Roja 2.005

 

  LLEGENDES DE ROGATIVA 

Dedicat a Sacaries d’Herbers,

a Emili Fonollosa

i a l’Associació d’Amics de Vallibona

            A Vallibona la campana grossa i el simbolet anuncien l’inici de la rogativa a les set del matí. Una mica més tard els romeus surten de l’església cantant càntics tradicionals fins a la porta del Fossar, on es fa un respons pels difunts. A la plaça, els vells del poble miren bocabadats la gentada que s’hi ha congregat. Deuen sentir-se orgullosos de què tants pelegrins vinguts de comarques llunyanes s’interessen per les seues tradicions, que avui el seu poble siga el centre notícia. 

            Conta la llegenda que fa molts anys una pesta sembrà la mort en pobles i viles. Al llogaret de Vallibona només restaren uns quants vells i set jóvens que no es podien casar perquè no hi havia dones. Aleshores decidiren buscar mosses pels pobles dels voltants. D’aquesta manera, arribaren a Pena-roja de Tastavins, on la tia Petronella, una anciana de molt bon cor, havia acollit a ca seua set xiques òrfenes. Els fadrins es casaren amb elles i se’n tornaren a Vallibona. Al cap de set anys els xiquets nascuts d’aquells matrimonis corrien i jugaven pels carrers del poble. Vallibona s’havia salvat de l’extinció. Era el moment de tornar a Pena-roja per visitar la tia Petronella i donar les gràcies a la Mare de Déu de la Font. Des d’aleshores, cada set anys, per la festa de l’Ascensió del Nostre Senyor, els vallibonencs recorren en rogativa el camí que emprengueren els seus avantpassats per retrobar-se amb els germans pena-rogins.

Els caminants tasten un pastisset de cabell d’àngel i mistela en passar pel dipòsit d’aigua. Després enfilen el camí que transcorre per la vora del riu Cervol. Des de la senda s’albira una estampa de Vallibona preciosa, de la qual els pelegrins prompte s’acomiadaran.L’altitud del trajecte s’eleva bruscament fins arribar a la masia del Grau, que queda a l’esquerra. Continuen pel mig de la pineda. L’olor de romaní, espígol i pinassa és intensa.

Al mas de Prades fan la primera parada per seure i esmorzar. A continuació reprenen la marxa i passen per la caseta dels Bous, en terme de Castell de Cabres, el nucli urbà del qual es divisa a certa distància. Aquí els arbres són escassos, però la muntanya està coberta per coixinets de monja i argelagues que, com que és època de floració, la pinten de lila i groc. L’origen del nom de Castell de Cabres també ens l’explica una llegenda. Fa moltíssims anys al poble no hi havia hòmens perquè se n’havien anat a la guerra. Només hi restava la gent major, dones i xiquets. Un capvespre les tropes enemigues s’apropaven i els habitants, indefensos, hagueren d’enginyar-se-les per a defendre’s. Feren pujar al castell totes les cabres i, caiguda la nit, els nuaren a les banyes teies enceses i les feren baixar. Des de la llunyania els enemics cregueren que les teies eren les torxes d’un nombrós exèrcit de soldats i fugiren corrents. Amb aquesta estratagema el poble s’estalvià el saqueig i els pobladors salvaren la vida. Els romeus travessen la serra de les Albardes i creuen el barranc de l’Avellanar pel pont del Quinto. En arribar a Coratxar visiten l’església de Sant Jaume i beuen aigua fresca de la font de la plaça. Aquí mateix descansen i mengen per a dinar fideuada. És migdia i el sol crema.

Havent reposat, els pelegrins continuen la romeria. El camí es bifurca. Uns decideixen anar per una senda i els altres per una altra. Saben que després es retrobaran en un punt del camí.A mà dreta deixen la Font Freda, lloc on en les anteriors rogatives s’aturaven a dinar, però que enguany, per l’afluència de tanta gent, el paratge s’ha quedat xicotet i l’organització decidí fer el dinar a Coratxar.

La serra dels Aragonesos va pujant d’altitud fins al cingle de Sant Jaume. Els caminants descansen uns minuts i després baixen una pendent molt brusca. Estan ja al terme de Pena-roja. Aquí troben una creu amb la inscripció «Creu del llop». Un dels pelegrins coneix el perquè del curiós recordatori. Cap al 1830, rondejava per la zona un llop que va sembrar el pànic entre la població. La gent l’anomenava el llop blanc pel color del pèl. La bèstia es menjà vuit pastorets, tots xiquets, ja que els infants eren qui tenien cura de les raberes. El rebesavi de qui conta la narració fou qui matà el llop. En esquarterar-lo, encara tenia la roba de l’últim pastoret a l’estómac. La creu del llop és una creu senzilla, erigida al lloc on la fera es cruspí el darrer xiquet. Tanmateix, la bèstia no era un llop, sinó una hiena que s’havia escapat a uns titellaires.

Les roques del Masmut criden l’atenció dels viatgers per la grandària descomunal. Més avant ja albiren Pena-roja i senten les campanes de l’església. A l’entrada del poble hi ha el pont Xafat, punt de trobada dels pena-rogins i vallibonencs. Els alcaldes de les dos viles se saluden i intercanvien la vara de comandament. Continuant amb el simbolisme, els vallibonencs lliuren el sant Crist als pena-rogins i aquests el guió de la Mare de Déu de la Font als vallibonencs.

La comitiva entra a Pena-roja cantant Sospirs de la Mare de Déu. Els capellans d’ambdues poblacions se saluden a la porta de l’església i els congregats canten Salve Regina. La rogativa encara no s’ha acabat. De Pena-roja al santuari de la Mare de Déu de la Font hi ha dos quilòmetres. Als romeus s’afigen els pena-rogins, que els acompanyen cantant els Misteris del Rosari. En arribar a l’ermita, celebren missa solemne, pronunciada pels capellans de Vallibona i Pena-roja i besen el mantó de la Mare de Déu. La font del santuari raja als peus de la Mare de Déu. Quan a la guerra civil, amagaren la imatge per salvar-la dels saqueigs i la font s’assecà. Acabada la contesa bèl·lica, la tornaren a l’altar i la font rajà de nou. Al cap d’uns anys, traslladaren la imatge a la parròquia i una vegada més s’assecà la font, així que la tornaren al lloc de sempre, ja que eixa era la voluntat de la Mare de Déu.

Al poliesportiu, actors de les dos poblacions representen l’obra de teatre Vallibona i Pena-roja, pobles germans, de l’escriptor local Desideri Lombarte, la viuda del qual està entre el públic. Aquesta obra conta fil per randa la llegenda que dóna origen a la rogativa.La nit ha caigut. És l’hora del sopar de germanor i de la revetlla. La majoria dels pelegrins se’n tornen a casa. Alguns passaran la nit a Pena-roja i al dia següent reprendran el camí de regrés a Vallibona per Herbers. D’aquí set anys tornaran a la propera rogativa.

Glòria Olivares i Muñoz

-----------

 Escolteu...

Tocs de rogativa del campanar vallibonenc

 Fragment de la funció teatral 

Mireu breus vídeos de la rogativa...

VIDEO I

VIDEO II

VIDEO III

(de Vinaròs.News)

 

Vallibona y Pena-Roja de Tastavins volvieron a unirse siete años después

EMILI FONOLLOSA, de VINARÒS.NEWS  

Los vecinos de Pena-Roja de Tastavins, pueblo de medio millar de habitantes de la comarca turolense del Matarranya, acogieron los días 7 y 8 de mayo con los brazos abiertos a un millar de peregrinos de muy diversa procedencia, en la rogativa que septenalmente se celebra desde Vallibona en la comarca de Els Ports para recordar cuando en el siglo XIV siete chicos vallibonenses encontraron novia en el municipio turolense.

Las previsiones de participaron desbordaron las cifras más optimistas y es que al medio millar de inscritos en la larga caminata a pie, treinta kilómetros, se añadieron alrededor de un centenar de excursionistas y senderistas des la más variadas poblaciones, no solamente de Els Ports y comarcas vecinas sino también de otras provincias, como Valencia, Alicante, Tarragona, Barcelona, Teruel.... Si en el año 1.998, fueron unas 350 personas las que hicieron todo el trayecto a pie, esta vez la cifra aumentó hasta los 600. La salida fue muy "dulce" pues el Ayuntamiento de Vallibona, población a la que llegaron media docena de autobuses repletos de senderistas, ofreció medio millar de pastissets y moscatal. La Associació Amics de Vallibona preparó otro medio millar de bocadillos en el Mas de Prades, primer punto de descanso, pero además fueron bastantes los que acudieron con la manutención a cuestas.

En Coratxà, hubo una monumental fideuà, con 700 raciones, preparada por el especialista Jordi Curto. Se sirvió para todos vino traído expresamente desde Francia, por una vallibonense emigrada hace cincuenta años al país vecino. En esta pedanía de la Pobla de Benifassà se agregaron caminantes para hacer el último tramo. Se contó en toda la rogativa con ayuda de caballos y vehículos todo terreno, que asistieron a los pocos que no aguantaron la marcha o se lesionaron. A Pena-Roja llegaron también centenares de personas en turismos y autobuses. Los ayuntamientos y el clero de ambas poblaciones, junto con las asociaciones culturales de Vallibona i Pena-Roja, multiplicaron esfuerzos para poder atender adecuadamente a esta multitudinaria rogativa, que culminó con el regreso a Vallibona, aunque por ruta distinta, pasando por Herbers, donde la associació cultural "El botadó" preparó un almuerzo.

También la meteorología fue un tanto a favor para el éxito, ya que lució un espléndido sol. Extraordinaria la acogida de los peñarrojenses, la mejor muestra estuvo en la cena multitudinaria, a base de "fesols, arròs i abadejo" para conservar la tradición. Cenaron 900 personas, 450 de cada población. Decenas de peñarrojenses de variadas edades sirvieron a tantos comensales visitantes en un pabellón polideportivo repleto y hubo después baila con una famos orquesta, Traviatta. Al llegar a Pena-Roja, además de presentarse el libro conmemorativo que de la rogativa ha editado la Diputación Provincial, coordinado por Teófilo Pitarch y con artículos de una quincena de personas, se representó el auto sacramental sobre esta ancestral tradición, creado por el ya desaparecido Desiderio Lombarte y ahora preparado por Paco Vives y que estuvo protagonizado por jóvenes penarrojenses y descendientes de Vallibona. Alredededor de un millar de personas siguió esta función. En esta rogativa se dieron varias autoridades, las cuales no quisieron faltar en esta ancestral rogativa allí estaban, el delegado del Consell en Castellón Joaquín Borrás y el diputado provincial de Cultura Miguel Angel Mulet. Por otro lado, el ayuntamiento de Pena-Roja estrenó el peiró que se ha colocado en el Pont Xafat y que está adornado con cerámicas de Manises, en una de las caras hay un grabado de la patrona penarrojense y los escudos de los dos pueblos y en la otra, figura una leyenda recordando las raíces de la rogativa. La primera rogativa del siglo XXI tuvo una presencia musical destacada como fue la Eschola Gregoriana “José Estellés” de Valencia, dirigida por José Manuel Fandos.

Esta prestigiosa agrupación musical confeccionó un cantoral de la rogativa que fue repartido y figurará en los archivos municipales y parroquiales de las dos poblaciones. La coral cantó en el momento de la salida de la romería, como antaño se cantaba y después se desplazó a Pena-roja para ofrecer otra actuación frente a la iglesia, con los cánticos propios de la rogativa. Los miembros de la coral además se hicieron cargo de la parte coral de la misa que se hará en el santuario de Pena-Roja. Los momentos más emocionantes tuvieron lugar pasadas als cinco y media de la tarde, momento en que después de caminar el largo trayecto a pie desde Vallibona, iniciado a las ocho de la mañana, se produjo el "encuentro" en el paraje conocido como "Pont Xafat". Toda Pena-Roja estaba allí, lágrimas en los ojos de algunos mientras se intercambiaban el Cristo y el guión de la Virgen y se hacían el saludo oficial los dos alcaldes, Paco Esteve y Wenceslao Fonollosa, que no quiso faltar a tan trascendental cita a pesar de haber aparcado sus labores municipales por enfermedad. Hubo también el intercambio de las varas de mando, expresamente esculpidas para la ocasión. La reina de fiestas de Pena-Roja leyó un emotivo texto, así como cada alcalde. En la ermita de la Mare de Déu de la Font, hubo también momentos de emoción y gran unión entre ambos pueblos con la misa concelebrada.

Los peregrinos de Vallibona se despidieron de Pena-Roja de Tastavins hasta dentro de siete años cuando volverá a celebrarse la ancestral rogativa para recordar cuando en el siglo XIV siete jóvenes vallibonenses encontraron novia en esta población turolense. En una jornada como la anterior muy soleada, por la mañana, tras la misa, se salió en procesión y en las afueras el pueblo, se hizo el saludo de despida y se devolvieron las respectivas "varas da mando" los alcaldes Paco Esteve y Wencesalo Fonollosa. asimismo, las jóvenes penarojenses devolvieron a los de Vallibona el Santo Cristo y junto con el Guión de la Virgen de la Fuente, se inició el regreso a Vallibona, aunque esta vez ya no se hizo a pie. Los peñarrojenses colmaron de atenciones al más de un millar de personas que llegó, muchas de las cuales ni siquiera eran vallibonenses ni descendientes de esta población castellonense en la que ya sólo residen unos cincuenta vecinos.

Cuenta la leyenda que en el siglo XIV una peste dejó Vallibona sin jovencitas. El sacerdote Mossén Pinyol propuso a los siete chicos, que con unos pocos viejos eran los únicos "supervivientes", emprender el camino de la Tinença de Benifassà en busca de pareja con la que repoblar Vallibona. El mismo panorama desolador hallaron en Castell de Cabres i Coratxà hasta llegar exhaustos a la ermita de la Mare de Déu de la Font de Pena-Roja, donde les dio cobijo su ermitaño. Al dar a conocer sus pretensiones y después de rezar a la Virgen, el sacerdote de Pena-Roja Mossén Bruño les puso en contacto inmediatamente con una anciana acomodada, la tía Petronila, a quien la peste le había dejado a su cargo siete nietas huérfanas. Al poco tiempo los siete vallibonense contraían matrimonio con las siete nietas.

REPORTATGE GRÀFIC

Clique sobre cada foto per veure-la gran i sobre les fletxes de cada costat per anar a les altres imatges, n' hi ha mig centenar.

.

FOTOS EMILI FONOLLOSA (menys les dues d´ Herbers, que són cedides per Sacaries)

Mireu un bon grapat de més fotos i amb major tamany a la web http://avinsilona.iespana.es/avinsilona/

 http://coratxa.iespana.es/rogativa05/rogativavallibona05.htm

COMENTARIS REBUTS SOBRE LA ROGATIVA

-Glòria Olivares, Borriana.- Vaig anar a la rogativa de Vallibona. Va ser preciós, tant per l´ambient entre els pelegrins com pels paisatges. M´agradaria donar l´enhorabona i les gràcies a l´organització per tota la faena feta i vos animo que seguiu així. Durant una temporada llarga rebia les vostres notícies, però  vaig haver d´esborrar-me perquè no podia llegir-ho cada dia. Vaig explicar per Internet la rogativa als meus amics d´arreu del món. Un amic d´Egipte ja m´ha contestat interessant-se. Vol saber més, li remetré la vostra pàgina web. A la millor algun dia vos toca fer-la en anglés. La rogativa es va perdre durant uns anys i després es va recuperar. Entre quins anys no es va fer?

-Fidel García, Vinaròs.- Enhorabona a tota l´organització de la rogativa de Vallibona a Pena-roja: tradició, ruta marcada, aigua, esmorzar, dinar, més aigua, sense cues, i sobretot, fer perdurar el sentiment dels que tenim arrels a Vallibona i hem retrobat amics i coneguts que feia temps que no veiem. Cansats després d´un dia de caminada per paisatges preciosos, però molt satisfets d´haver-ho aconseguit, esperem repetir el 2012.

-Xuxo, Vinaròs.- La rogativa  de Vallibona nos ha emocionado mucho, muy bien organizado todo, me puedo imaginar la faena que sopone mover a tanta gente, todo estupendo , los amigos de Vallibona se lo han trabajado de lo lindo, nosotros que somos de fuera cada vez nos sentimos más de este maravilloso pueblo pues desde el primer dia, nos han tratado como si fuéramos de él.

http://coratxa.iespana.es/rogativa05/rogativavallibona05.htm Especial rogativa a Pena-roja


RECULL DE TOT EL QUE HEM ANAT INCLOENT EN AQUESTA SECCIÓ SOBRE LA ROGATIVA 2005

VALLIBONA-PENA-ROJA, POBLES GERMANS

Presentado en la Diputación el libro sobre la rogativa Vallibona-Pena-Roja

DE LAS PROVINCIAS, CASTELLÓN, A. LA RODA

El escritor Teòfil Pitarch presentó junto al diputado de Cultura Miguel Angel Mulet el libro Fraternitas Saecularis, la tercera obra sobre la rogativa entre Vallibona y Pena-Roja de Tastavins, en Teruel, que describe una tradición que no se ha roto en 600 años, según el coordinador del trabajo. “Son los autores pequeños los que, con sus te3stimonios y vivencias, han escrito realmente este libro junto a sociólogos y lingüistas de las dos localidades y de fuera de la provincia” afirmó Pitarch. Tras el éxito de la segunda obra sobre el tema, Robigàlia, “el número de personas que participan en la romería ha crecido muchísimo” comenta el coautor. Se trata de un hecho capital en la historia religiosa y cultural de estos pueblos “surgido por un problema de despoblamiento” afirma un miembro de la asociación Amics de Vallibona. Cada siete años, una romería viaja hasta el Santuario de la Mare de Déu de la Font, en la provincia de Teruel y el mantenimiento de esta tradición es lo que ha llevado a la Diputación de Castellón a publicar Fraternitas Saecularis como una fusión de análisis aliñada con curiosas anécdotas populares.Ls peregrinación, según el presidente de la Diputación Carlos Fabra, “afianza las relaciones con los poderes espirituales y refuerzo los lazos entre dos pueblos unidos por la amistad y el compañerismo”.

ADVERTÈNCIES IMPORTANTS

Cal indicar que Pena-Roja és una població menuda i per tant, no disposa pràcticament de llocs  on poder quedar-se a dormir sota sostre ni fer acampades. Per tant, es prega que això es tinga molt en compte a l' hora de preveure si es quedaran allí a passar la nit, sobretot els qui no són descendents de Vallibona i no tindran casa de particulars on quedar-se.

A causa de l' assistència massiva de gent que es preveu, cal anar per tant previnguts. Els bars de la població tindran preparats entrepans per als qui no porten sopar o no puguen participar en el sopar de germanor, el qual és de rigorosa prèvia inscripció i només per a veïns vallibonencs i descendents del poble. Cal advertir que tot i la bona voluntat per part de tots, és molt difícil que es puga atendre bé a tothom, ja que hi ha molta gent de molt diverses zones catalanes i valencianes que s' han interessat per venir a la rogativa.  


(maig està escrit en castellà per respectar com ho diuen a Pena-Roja, on, tot i parlar la nostra llengua, utilitzen alguns castellanismes)

RESPECTEU LA TRADICIÓ!

Davant l´allau de persones que des de molts indrets se´ns han interessat per venir a fer la rogativa a peu per practicar senderisme, volem dir-los que seran benvinguts però els preguem que tinguen per favor el màxim respecte per aquesta rogativa i s'atenguen a les indicacions que els facen les associacions, el clero i els ajuntaments. Encara que per aquests senderistes serà fer una excursió a peu, per als vallibonencs i descendents no ho és, per tant volem que ens respecten les nostres tradicions. Insistir també en què prenguen totes les màximes precaucions i vinguen ben reparats per a una llarga caminada de 30 quilòmetres, a més de tenir en compte que serà molt complicat atendre´ls si no es porten menjar i no tenen clar on passar la nit si han de pernoctar-hi.

PER ALS VALLIBONENCS QUE NO ELS VINGA BÉ FER L´INGRÉS PER A LA ROGATIVA A PEU, PODRAN PAGAR-HO PERSONALMENT EL CAP DE SETMANA DEL 30 D´ABRIL A L´1 DE MAIG, DE 10 A 12 H. A LES ANTIGUES ESCOLES.

COL.LOCACIÓ DELS MOLLONS PER SENYALITZAR EL CAMÍ


(Agraïm la col.laboració en aquestes fotos de Foto Alfonso i Salvador Oliver)

ROGATIVA  7-8 DE MAIG DE 2005

descarregueu-vos dos mapes de l´itinerari:  mapa 1    mapa 2

Els vallibonencs visitarem els nostres germans de Pena-Roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya, els pròxims 7 i 8 de maig de 2.005, en commemoració de la promesa dels nostres avantpassats quan allà pel segle XIV, set varons de Vallibona es van casar amb set xiques fadrines de Pena-Roja, amb la qual cosa van aconseguir salvar la població del seu despoblament, ja que una pesta patida en aquestes comarques, va deixar sense xiques Vallibona. 

En record d' allò, els vallibonencs visitem els pena-rogins cada set anys. Sempre coincidint amb el cap de setmana després de la festa de l'Ascensió del Senyor, retem visita a la seua patrona la Mare de Déu de la Font a la seua ermita, situada a dos quilòmetres de Pena-Roja i passem unes hores de gran alegria, felicitat i germanor amb els veïns de Pena-Roja.

La programació de la rogativa és possible gràcies a la gran dedicació dels ajuntaments de les dues poblacions i de les respectives parròquies, però l' Associació Cultural "Amics de Vallibona" ens hem fet càrrec de la marxa a peu d´anada, per als qui  se senten amb forces de fer tot el recorregut caminant. També col.laboren en aquesta celebració les associacions culturals de Pena-Roja i El Botadó, d' Herbers.

Esperem que tot resulte un èxit i puguem veure per aquí tots els que van nàixer en aquestes dues poblacions i els seus descendents, encara que també seran ben rebuts els qui puguen venir d' altres poblacions sense tenir vinculacions amb nosaltres. No excloem ningú encara que és aconsellable tenir alguna vinculació per tal d' optar a més serveis. Voldríem, això sí, que tothom respecte les tradicions i costums de la rogativa.

SERVEIS DE LA ROGATIVA

Els qui vulguen anar a peu, la qual cosa prepara "Amics de Vallibona", tenen la possibilitat de comptar amb bastó, esmorzar i dinar, per a això cal que abans del 30 d´abril, facen un ingrés a LA CAIXA, al següent compte: 2100 0696 03 0100341286

 (poden fer l' ingrés en qualsevol entitat bancària, però si ho fan a la Caixa no tindran despeses complementàries).

Han d´ingressar 12 euros per persona que vulguen inscriure. Cal indicar quan facen l´ingrés el número de gent que hi seran i un nom complet d´una persona responsable. Quan vinguen a Vallibona la matinada del dissabte 7 o si ja estan la nit anterior, hauran de lliurar el resguard del banc on figura l' ingrés realitzat i rebran els corresponents tiquets per tenir dret al menjar i el bastó commemoratiu.

Pel que  fa als serveis que ofereixen els ajuntaments de Vallibona i Pena-Roja, el més aconsellable és que truquen a l' Ajuntament de Vallibona, en horari de oficina, dimecres d' 11 a 13 hores, telèfon  964 17 20 20 i allí els atendran adequadament. De totes formes, poden descarregar-se el document on poden inscriure’s però tenint en compte que si el volen usar, l' han d'enviar el més prompte possible. Podeu descarregar el document clicant AQUÍ i fer-lo arribar a L’AJUNTAMENT  C/. Tr. Horno, 1 - 12315 VALLIBONA.

Si tenen algun dubte poden escriure’ns a webmaster@vallibona.net  o emili@maestrat.net  o trucar al telèfon del president de l´Associació, Joan Serret, 610 25 94 94. 

PROGRAMACIÓ PREVISTA

-Divendres 6 de maig de 2.005.

-De vesprada, repartiment dels tiquets als qui van a peu i han demanat el servei de bastó i menjar, dins del termini abans anunciat.

-Venda de llibres de la rogativa 2.005. 

-Dissabte 7 de maig.

-A les set del matí, tocs de rogativa. El toc característic de la rogativa té al nostre poble el so majestuós, solemne i pausat, de la campana grossa. El primer toc va presidit del repic de la missa major dels diumenges i el tercer, va seguit d'unes voltes del simbolet per anunciar que comença la rogativa.

Al perxi de l´església, reunió de romeus per arreplegar, els qui encara no el tinguen, el tiquet d’inscripció.

-A les set i mitja, sortida des de l’església de la rogativa a peu, cantant els càntics tradicionals. En arribar on estava la porta del Fossar, respons pels difunts, salutació a tots els romeus i acomiadament als qui se'n van a peu fins Pena-Roja.

-En passar pel dipòsit de l' aigua, es podrà assaborir el pastisset i aiguardent oferit per l' Ajuntament i quan s´aplegue al Mas de Grau, es lliurarà a tots els romeus el bastó de caminant, expressament fet per a aquesta rogativa.

-Al voltant de les deu, al mas de Prades, s' oferirà l' esmorzar i aigua i mitja hora després es reprendrà la marxa, en direcció a Coratxar.

-Sobre la una i mitja del migdia, està previst el dinar de romeus a Coratxar; a la plaça se servirà el dinar als qui han fet la prèvia inscripció.

-Cap allà a les tres, se sortirà ja en direcció a Pena-Roja, on es calcula poder arribar al voltant de les cinc de la vesprada.

-A les cinc, trobada dels pena-rogins i vallibonencs al Pont Xafat. Allí tindran lloc les salutacions i l' intercanvi de la "vara de mando" dels dos alcaldes i el lliurament del Sant Crist de Vallibona a les xiquets pena-rogines i el guió d ela Mare de Déu de la Font, als vallibonencs.

-A les cinc i mitja, entrada a Pena-Roja, cantant els Sospirs de la Mare de Déu. A l' entrada a l´església, se saludaran els dos capellans i es cantarà la Salve Regina.

-A continuació, commemoració de l' efemèrides amb la representació de l' obra teatral "Vallibona-Pena-Roja, pobles germans", amb actors de les dues poblacions.

-A les set i mitja de la tarda, en acabar el teatre, solemne rosari, caminant cap a l' ermita de la Mare de Déu de la Font. Allí, se celebrarà una missa solemne, concelebrada pels capellans de Vallibona i Pena-Roja i el compliment del vot fet per Vallibona ara fa uns sis-cents anys.  En acabar, es besarà el mantó de la Mare de Déu.

-A partir de les deu de la nit, s' oferirà al poliesportiu i per als veïns i descendents de les dues poblacions,  prèviament inscrits contactant amb l' Ajuntament vallibonenc i amb suficient antelació, el sopar de germanor entre els dos pobles, a càrrec de les respectives corporacions municipals.

-En finalitzar el sopar, revetlla popular amb una de les millors orquestres de la zona, Traviatta, entrada lliure al ball, que durarà fins altres hores de la matinada. 

-Diumenge 8 de maig.

-A les 10´30 del matí, missa a l´església parroquial de Pena-Roja en sufragi dels difunts pena-rogins i vallibonencs i cap a les dotze del migdia, es farà l' acomiadament entre germans per engegar la ruta de tornada per als qui vulguen. Als afores del poble, salutació de comiat i tornada de les respectives "vares de mando" dels alcaldes. Les xiques pena-rogines tornaran als de Vallibona el Sant Crist i junt amb el guió de la Mare de Déu de la Font, iniciarem el nostre retorn a Vallibona passant per Herbers.

-A les 13 hores, entrada de la rogativa a Herbers; rebuda per tot el poble i tot seguit, s' oferirà el dinar servit per l' Associació El Botadó d' aquesta població, per la qual també cal inscriure' s prèviament, posant-se en contacte amb l' Ajuntament de Vallibona.

-A les 18 hores, es calcula aproximadament l' arribada a Vallibona, on es farà l' entrada i s' acudirà a l' església, per acabar la rogativa i acomiadar-se fins a l' any 2.012. 

Informació elaborada per l´Associació "Amics de Vallibona" i l´Ajuntament de Vallibona

--------------

INTERCANVI CULTURAL VALLIBONA-PENAROJA, agost 2.004

Las asociaciones culturales “Amigos de Vallibona”, "El Botadó" de Herbés y "Amics de Pena-Roja de Tastavins" intervinieron en un "Intercambio Cultural” ", que se celebró durante las fiestas de agosto  2004 en Vallibona, dentro de la jornada dedicada a la Edad Media, ante la celebración el próximo mes de mayo de 2.005 de la rogativa a Pena-Roja de Tastavins, que sólo se hace cada siete años.

Distribuidos en diferentes calles de la población, se montaron diferentes "paradas" que por unas horas trasladaron a Vallibona a muchas décadas atrás, y es que se ofrecieron demostraciones de oficios ya desaparecidos, además de escenas que eran cotidianas cuando esta población de Els Ports llegó a ser una de las más pobladas de la comarca.

Desde Herbés, se trajo una máquina de elaboración de fideos, vino un artesano de la madera, otra persona ofrecía demostraciones de figuras en fango y además, se enseñó el "ball del poll”, además de cómo realizar nudos de mil tipo diferentes. Asimismo, no podía faltar el conocido aiguardent de Herbés, así como una muestra de antiguos aperos de labranza y un video con tradiciones culturales de la población. Los de Pena-Roja llegaron con un grupo de mujeres hilando, otras con encajes de bolillos, hubo un cantero que acabó de esculpir una placa de piedra en conmemoración de la próxima rogativa y también otras mujeres enseñaron como elaboran "peücs" para los niños.. Los de Vallibona, escenificaron una antigua estampa como era cuando un grupo de mujeres sacaban sus puntillas a la calle y mientras las elaboraban, cantaban canciones típicas, incluido utilizaron un antiquísimo tocadiscos; también los de la Associació de Jubilats "Santa Águeda" elaboraron una auténtica barraca  de las que se construían los que fabricaban carbón vegetal en el campo y así mismo, hubo quien puso en marcha una vieja máquina de coser que existe en el Museo que tiene la asociación.

A la amplia representación llegada desde Herbés y Pena-roja de Tastavins, se les agasajó finalmente por la noche con una cena popular, en la que colaboró el Ayuntamiento de Vallibona, que preside Wenceslao Fonollosa. La música medieval corrió a cargo del grupo Sacsejat Folk, de Valencia, que además de un pasacalle dio un concierto como final de la jornada, organizado por la Comisión de Fiestas. Además, se hizo la entrega de la distinción “Esquiroles de l’any” que este año “Amics de Vallibona” ha acordado otorgar a José Vicente Serret, “ánima máter” de la rondalla vallibonenca y autor, junto con su hija, del Himne de Vallibona.

El presidente de “Amics de Vinaròs” Joan Serret  ha dicho que “nos hemos puesto a disposición de los Sres. Alcaldes de Peñarroya y Vallibona para colaborar humana y materialmente en todo lo que haga falta en la organización de la Rogativa, cada vez más numerosa y de la cual cabe resaltar con orgullo la respuesta de todos los vallibonenses, tanto los residentes como los ausentes, y la acogida calurosa de nuestros hermanos de Peñarroya”. Abunda Serret diciendo que “nos gustaría organizarla de tal manera que todos aquellos que deseen disfrutar de las siete horas de camino que separan a las dos poblaciones o al menos una parte del recorrido les fuera posible hacerlo a todos”.

 

Clique damunt de cada imatge per veure-la més gran:

 

Vallibona y Peñarroya preparan la romería que se celebra desde hace siete siglos

El próximo año 2.005 "toca" romería entre Vallibona, en la comarca de Els Ports y Peñarroya de Tastavins, en la comarca turolense del Matarranya, como cada siete años en recuerdo de aquellos siete jóvenes vallibonenses que en el siglo XIV encontraron novia en aquella población.

Por tal motivo, en estas pasadas fiestas de Pascua, se reunieron en Vallibona alcaldes y concejales de Peñarroya con la corporación vallibonense y la Asociación Cultural de esta población de Els Ports para comenzar a preparar esta ancestral peregrinación.

Una de las primeras intenciones es señalizar el largo camino que campo a través separa los dos pueblos. Se hará  mediante mojones de piedra, donde se inscribirán los escudos de cada población y la distancia en tiempo a cada una. Se podrán siete, uno por cada una de las horas que cuesta el trayecto. También se habló de la necesidad de conservar los rasgos tradicionales de la romería, lo cual no debe estar reñido por la nutrida presencia que se espera de gente que la considera como una forma más de hacer senderismo.

Asimismo, se quiere dispensar en Peñarroya, como siempre, una recepción especial a los peregrinos que vendrán desde Vallibona; a todos ellos, de una forma u otra se les dará cobijo. Este verano, por otro lado, se hará alguna actividad como anuncio de la peregrinación, que será en mayo de 2.005. Se  podría hacer también un "sello" para marcar los que han participado a pie en la romería y que incluya también las próximas, 2.012 y 2.019, para ver quién es capaz de participar en todas ellas.

Textos y fotos Emili Fonollosa

Vallibona y Penya-Roja de Tastavins, seiscientos años de hermandad

Penyarojretaule.jpg (19933 bytes)
 A la plaça Sant Antoni, aquest retaule recorda des d'on surt la rogativa

J.EMILI FONOLLOSA

Este 1.998 es un año importante para la pequeña población de Vallibona, enclava a orillas del río Cérvol entre las agrestes montañas de la comarca de Els Ports. Como cada siete años, los vallibonenses van a peregrinar hasta el municipio turolense de Penya-Roja de Tastavins, así lo vienen haciendo desde el siglo XIV, cuando Vallibona se quedó sin mujeres en edad de casarse.

Ya son muchos los que se preparan para esa larga caminata por sinuosos caminos que volverá a unir los pueblos el próximo mes de mayo. Un largo periplo que recordará a esos valerosos vallibonenses que hace seiscientos años emprendieron una ruta, sin destino claro pero con final feliz.

Cuenta la leyenda que en el siglo XIV una peste dejó Vallibona sin jovencitas. El sacerdote Mossén Pinyol propuso a los siete chicos, que con unos pocos viejos eran los únicos "supervivientes", emprender el camino de la Tinença de Benifassà en busca de pareja con la que repoblar Vallibona. El mismo panorama desolador hallaron en Castell de Cabres i Coratxar hasta llegar exhaustos a la ermita de la Mare de Déu de la Font de Penyaroja, donde les dio cobijo su ermitaño. Al dar a conocer sus pretensiones y después de rezar a la Virgen, el sacerdote de Penya-Roja Mossén Bruño les puso en contacto inmediatamente con una anciana acomodada, la tía Petronila, a quien la peste le había dejado a su cargo siete nietas huérfanas. Al poco tiempo los siete vallibonense contraían matrimonio con las siete nietas. Desde entonces, hicieron la promesa de rendir culto a la Mare de la Font cada siete años, peregrinando en romería desde Vallibona.

LA ROMERÍA

El viernes posterior al día de la Ascensión, a las seis de la mañana se congregan los vallibonenses para comenzar la ruta. La peregrinación se hace a través de bellos parajes, como el cingle de Sant Jaume y les Roques del Masmut, grandes monolitos rojizos. En la Font del Mas Roig es tradición parar para hacer un descanso. Desde la peregrinación de 1.956 está permitida la participación también de las mujeres.

A la llegada de los peregrinos, los penya-rojenses los recibien con sus casas abiertas de par en par. Después del intercambio de estandartes y varas de mando, en la iglesia parroquial se representa "Penya-Roja i Vallibona, pobles germans", obra teatral creada por Desideri Lombarte y readaptada por el sacerdote Francisco Vives y con la que se recuerda cómo surgió la relación entre los dos pueblos. No falta la visita a la ermita de la Mare de Déu de la Font. Los vallibonenses pernoctan aquella noche en las viviendas de sus "hermanos" penya-rojenses, hasta el día siguiente cuando emprenden el camino de regreso, por una ruta distinta.

En la última romería, en 1.991, hubo una extraordinaria participación, superando con creces la de anteriores años, con lo que se prevé que en esta ocasión sean aún más los que acudan, bien a pie, bien en vehículos. El pasado verano a modo de prolegómenos de la romería, un gran número de penya-rojenses acudieron a Vallibona para recordarles la cita.

En la fachada del templo parroquial vallibonense, un gran retablo cerámico colocado durante la rogativa de 1.984 recuerda el hermanamiento de estos dos pueblos. Esta ancestral peregrinación llegó a caer en desuso, pero en las últimas décadas se ha isto revitalizada ante el entusiasmo de los que no quieren perder las muchas tradiciones que encierran las tierras del Maestrat y Els Ports.

Penarjoaarriba.jpg (8263 bytes)
  La comitiva, dirigiéndose a la ermita de Pena-roja en 1.998

Toda la población de Pena-Roja de Tastavins, en el Bajo Aragón, espera ya con interés la próxima llegada de los vecinos vallibonenses que peregrinarán en rogativa, como hacen cada siete años y ya desde el siglo XIV

A las siete de la mañana del sábado 23 de mayo, el sonido majestuoso y solemne de la campana "grossa" dará los "tocs de rogativa", anunciado la partida media hora después desde la iglesia parroquial de Vallibona, cantando por las calles de este municipio de la comarca de Els Ports las "Lletanies de la sang".

En la masía de Prades, se parará para almorzar y en la Font Freda, el "dinar". Las cinco de la tarde es la hora prevista para la llegada de los vallibonenses al Pont Xafat de Pena-Roja. Allí, los alcaldes de ambas poblaciones, se intercambiarán las "varas de mando". Habrá también intercambio del Santo Cristo y el guión de la Mare de Déu de la Font. En la plaza Mayor, se hará la bienvenida con la banda de música "Peñarbés". Después del canto de la Salve Regina en la iglesia, se representará el auto sacramental "Vallibona i Pena-Roja, pobles germans".

La rogativa, al término de la función, continuará camino hasta la ermita penarojense. Allí se hará la plegaria de Acción de Gracias, cumpliendo el voto que los antepasados hicieron hace 600 años ante la Virgen. Acabada la misa que allí se hará, cena de hermandad ofrecida por los de Pena-Roja, actuación de la rondalla vallibonense y fiesta popular. Los penarojense acogerán en sus casas a los peregrinos, aunque también se ha habilitado el grupo escolar para que puedan pernoctar más personas.

El domingo por la mañana, misa en sufragio de los difuntos y al mediodía, salida de la rogativa, cantando los "Suspiros" de la Virgen. Se devolverán las "varas de mando", el Santo Cristo y el guión que se devolverá a Pena-Roja antes de la fiesta del Jubileo. En Herbés, como es tradicional, parada para comer.

Como ya relatamos recientemente, siete jóvenes de Vallibona hace 600 años partieron en busca de chicas con quienes casarse, dado que la población había quedado muy diezmada a causa de una peste. Fue en Pena-Roja donde encontraron su "media naranja" y desde entonces ambos pueblos son "hermanos" y conservan una de las romerías más ancestrales de la provincia castellonense.

Penarojaplaça.jpg (11618 bytes)
 Todos concentrados en la plaza mayor de Pena-roja

La generosidad entre pueblos hermanos

Penya-Roja de Tastavins, pequeño pueblo de 570 habitantes del Bajo Aragón, es la mejor muestra de que la generosidad y el agradecimiento siguen siendo virtudes humanas, como bien patente quedó en la rogativa celebrada entre Vallibona y este municipio.

Los penya-rojenses colmaron de atenciones al más de un millar de personas que llegaron, algunas de las cuales ni siquiera eran vallibonenses ni descendientes de esta población en la que ya sólo residen unos cincuenta vecinos. La emoción se reflejaba en muchos de los rostros de los vallibonenses, no solo por lo alagados que se sentían, sino también al recordar que si estaban allí era porque hace seiscientos años Vallibona pudo continuar siendo un pueblo con vida gracias a aquellos siete jóvenes que encontraron novia en Penya-Roja.

Durante la estancia en Pena-Roja, a nadie se le oyó una solo crítica sobre la acogida dispensada. La mejor muestra estuvo en la cena multitudinaria, a base de "fesols, arròs i abadejo" para conservar la tradición. Cincuenta pena-rojenses de variadas edades sirvieron a más de ochocientos visitantes, en un pabellón polideportivo repleto. Los vítores por el buen trato recibido no cesaron en toda la cena, que además tuvo la sorpresa de un apagón eléctrico. Hubo para todos, incluso para aquellos que no se habían inscrito previamente.

Los momentos más emocionantes, sin embargo, tuvieron lugar en el momento en que después de caminar casi treinta kilómetros a pie desde Vallibona, durante cerca de nueve horas, se produjo el "encuentro" en el paraje conocido como "Pont Xafat". Toda Pena-Roja estaba allí, lágrimas en los ojos de algunos mientras se intercambiaban el Cristo y el guión de la Virgen y se hacían el saludo oficial los dos alcaldes.

Unas trescientas cincuenta personas hicieron los veintinueve kilómetros a pie, todas con el cayado facilitado por los responsables de la fiesta en Vallibona, quienes además dieron desayuno y almuerzo para todos los peregrinos, en otro extraordinario ejemplo de generosidad. Se contó con ayuda de caballos y vehículos todo terreno, que asistieron a los pocos que no aguantaron la marcha. A Pena-Roja llegaron también centenares de personas en turismos y autobuses. Allí estuvieron presentes los alcaldes de Morella y Vilafranca y concejales del Ayuntamiento de Vinaròs.

En el templo parroquial, se representó después el auto sacramental sobre esta ancestral tradición. Los problemas de sonido impidieron seguir con atención el desarrollo de cómo llegaron a conocer los siete jóvenes vallibonenses a las nietas de la tía Petronila, En la ermita de la Mare de Déu de la Font, otro momento de emoción y gran unión entre ambos pueblos con la misa concelebrada.

El alcalde de Pena-Roja Román Roda decía que a pesar de la avalancha de peregrinos, que casi había superado todas las capacidades organizativas del pueblo, "los hemos acogido a todos con los brazos abiertos". Se habilitaron varios locales donde pudieron dormir en sacos los muchos visitantes que pernoctaron aquella noche. Roda decía que en la próxima rogativa, del año 2.005, habrá que pensar alguna solución especial, si sigue el aumento tan espectacular de peregrinos e incluso temía que podría derivar en que se pierda algo el sentido originario de la celebración. Por su parte, el alcalde vallibonense Wenceslao Fonollosa no cabía de satisfacción por el generosorecibimiento mientras que el sacerdote Paco Vives, "alma máter" de la peregrinación, recordaba lo satisfechos que quedaron los pena-rojenses cuando el año pasado fueron agasajados en Vallibona.

En esta rogativa, devoción y excursionismo fueron una simbiosis. Unos recorrieron el camino entre ambas poblaciones para recordar lo sucedido hace seiscientos años, mientras otros (muchísimos más que hace siete años) lo hicieron como una práctica más de senderismo, saludable práctica deportiva ahora tan en boga. El día de vuelta ya fueron pocos los que se animaron a repetir el recorrido a pie, en sentido inverso. Será dentro de siete años cuando de nuevo el hermanamiento entre estos pueblos se vuelva a hacer realidad.

Penarojavinaros.jpg (7283 bytes)
  Vinaròs también partició en la romería a Pena-roja

Editat un segon llibre sobre la Rogativa de Vallibona a Pena-roja

L’ancestral rogativa de Vallibona a Pena-Roja de Tastavins comença a tenir una completa bibliografia perquè després de l’edició d’un primer llibre fa set anys, se n’acaba d’editar un altre, coincidint amb la pelegrinació d’enguany, que ha estat escrit principalment per Teòfil Pitarch Vives i Lluís M.Campos Sanchís

Si el primer llibre, també escrit per Pitarch, va estar dedicat a contar tota la història i el ritual del que ha estat fins ara aquesta rogativa que es fa cada set anys, en aquesta ocasió s’ha fet una descripció fotogràfica de tot el contingut de la rogativa, des de la sortida de Vallibona, acompanyada per textos de diverses persones, la majoria professors d’universitats.

El llibre duu per nom "Robigàlia", que és la traducció al llatí de "rogativa" i ha estat editat per la Diputació Provincial, tot i que s’ha comptat amb la inestimable ajuda del vallibonenc Juan Serret. Els textos no escrits per Pitarch i Campos pertanyen a Manuel Milián, Josep Monferrer, Desideri Lombarte, Glòria Pitarch i Julià Pastor. Es parla de les tradicions populars, les rogatives als Ports de Morella, les tradicions populars com a recurs per a l’escola i també hi ha poesies. Hi ha, a més, salutacions des bisbe de Tortosa i del bisbe auxiliar de Saragossa.

La pràctica totalitat de fotografies són en colors i recullen detalladament cadascuna de les etapes de la rogativa, així com racons típics de Vallibona i el seu terme.

Teòfil Pitarch indicava que la rogativa de 1.998 ha estat la reafirmació de què torna a tenir molts d’anys de vida i ha aconseguit un poder de convocatòria que ultrapassa els límits de les comarques del Baix Aragó, Matarranya i Baix Maestrat, "pot ser perdem la intimitat entre germans però a vegades en aquests temps hem de sacrificar la intimitat per donar acolliment".

Penarojabanda.jpg (8399 bytes)
  La banda de Pena-roja, actuando en Vallibona

back1_b.gif (9867 bytes)

1mailc.gif (2663 bytes)