LES NOTÍCIES DE LES FESTES 2002 DE VALLIBONA
Una paella monumental
acomiadà les festes de Vallibona
EMILI FONOLLOSA
Una monumental paella
amb 750 racions preparada pel restaurador especialitzat en menjars multitudinaris Joan
Curto Cid, de Jesús (Tortosa) fou el brillant final de les festes majors de Vallibona,
les quals van tenir el mal oratge com a protagonista negatiu.
Per fer la paella, s’utilitzaren 75 quilos d’arròs llarg vaporitzat, 40 kg. de musclos, 750 escamarlans, 30 kgs. de crancs, 15 kgs. de pimentó roig, 20 kgs. de pésols, l’oli corresponent, salsa, picada, tomata... cinc persones n’estigueren elaborant-la durant més de quatre hores en dos grans paellons. Moltíssima gent acudí a buscar la seua ració i foren bastants els qui es donaren cita a la mateixa plaça de l’abeurador per menjar-se-la junt a la resta de la gent.
Curto venia d’elaborar la nit anterior vedella guisada per a 1600 persones al barri de Remolins, a Tortosa. Recentment, ha estat nomenat “Jessussenc de l’any” per la gran tasca que porta fent des de fa molts d’anys; en un emotiu acte, davant 300 persones, fou distingit per la gent del seu poble, després de ser la seua opció la més votada de les cinc presentades.
Les 750 racions s'acabaren de
seguida (FONOLLOSA)
En acabar la gran paella vallibonenca, es disparà una traca que significà la fi de les festes. La nit anterior se celebrà l’última de les revetlles populars que, com no podia ser menys seguint la tònica de la resta de les dies, va estar amenaçada pels trons i la pluja, tot i que finalment es va poder fer amb alta participació. Se celebrà en el decurs de la revetlla el “ball del farolet” i es lliuraren els premis de les diferents competicions; el coordinador de la Comissió 2002 Josep Ramon Pitarch va fer una crida perquè es forme de seguida un grup de gent que tire endavant les festes de 2003, “animeu-vos, no és tan difícil” va dir.
A destacar dels últims dies de festes, el “dia de l’aigua”, quan els carrers es convertiren en rius amb tanta aigua llançada als participants des dels balcons, mangueres, povals i fonts. Com és habitual, les reines, dames i fester convidaren a tota classe de cocs i beguda a tots els “remullats”. També val a destacar el ball de la nit de disfresses, on els de la Comissió 2001, prop de trenta persones, es disfressaren de nadons amb bolquers, a banda de ser un d’ells el “mestre” que els duia pel “bon camí”.
Molt mala sort han tingut aquestes festes quant a l’oratge, els vallibonencs no recorden una setmana festera tan “moguda” i és que durant bona part dels nou dies, hi hagué de tot: fred, vent, pluja, llamps i trons. La revetlla de la vespra de la Mare de Déu no va poder ni tan sols començar i el concert de la banda Peñarbés es traslladà a l’església. Alguns actes van tenir menor presència de gent o se n’anà més prompte de l’habitual per causa del mal temps. L’extraordinària tasca de la comissió de festes, integrada per dues dotzenes de joves que treballaren molt, es va veure enterbolida per culpa de l’oratge. Tot i això la comissió no es va desanimar i superà amb nota molt alta la seua feina (només cal recordar les bones idees aportades a la festa, com vestir-se tots de mexicans i adornant especialment el recinte el dia de l’actuació d’un mariatxi).
Vallibona va estrenar el seu himne oficial
cantant la banda de Penyaherbés i el cor parroquial
EMILI FONOLLOSA
La població de Vallibona va viure un dels
actes culturals més importants dels últims anys amb l'estrena oficial de l'himne de
Vallibona, que han creat Josep Vicent Serret i la seua filla Anna, comptant amb l'ajuda de
Paco Vives.
La banda va oferir un concert amb algunes de
les seues obres més destacades. L'estrena de l'himne va ser precedit per una entrada
musical solemne i la lectura de retalls de la història de la població, com la carta
pobla concedida el 1233. L'Associació Musical Penyaherbés va entregar al president de
l'associació cultural “Amics de Vallibona”, organitzadora de l'acte
conjuntament amb l'ajuntament vallibonenc, una placa en agraïment per haver pensat en
esta banda per a l'estrena de l'himne. Fins a tres vegades es cantà l'himne, musicat per
la banda, ja que es va animar al públic a què el cantara també, repartint la lletra del
mateix entre tots els assistents.
Abans d'este
brillant acte, la banda Penyaherbés va protagonitzar un cercavila per tota la població,
acompanyada de les reines i dames de festes i les autoritats tant de Vallibona,
encapçalades per l'alcalde Federico Guimerá, com de Peñarroya, amb l'alcalde Romà
Roda.
SET SEGLES DE
GERMANDAT
Set segles porten agermanades les poblacions
de Vallibona i Peñarroya de Tastavins. Tot va sorgir quan en el segle XIV, set joves de
Vallibona van partir a la recerca de parella, atés que una epidèmia havia deixat la
població sense dones. Les van trobar a Peñarroya i amb elles es van casar. Encara que la
romeria de Vallibona a Peñarroya es realitza només cada set anys, en record d'aquells
set matrimonis que van evitar el despoblament d'aquesta població dels Ports, cada estiu
es desplacen autoritats vallibonenques i penyarrojencs d'un poble a un altre. Esta vegada,
el contacte ha sigut major amb la presència dels músics per a estrenar l'Himne.
L'alcalde penyarrojenc deia que “ja estem pensant en la pròxima romeria, hem de
superar la recepció que vam preparar en l'anterior”.
L'alcalde destacava la vitalitat cultural del seu municipi des de 1992, quan va començar a promoure's el museu etnològic. A més, a l'ermita de la Mare de Déu de la Font, on van pernoctar els set joves vallibonenques fa set segles, s'ha creat un museu d'interpretació del porcí. Així mateix, es recupera una església gòtica i s'obrirà en breu una delegació del parc temàtic sobre dinosaures Dinópolis, on podran contemplar-se les restes de dinosaures trobades a Peñarroya.
