HOMENATGE ALS LLOCS TÍPICS DE VALLIBONA
La inauguración del museo etnológico se hizo coincidir este verano con el homenaje realizado a los lugares mas típicos de Vallibona, la otra gran iniciativa de "Amics" de Vallibona en este año 2.000. Se realizó un pasacalle por la población, con damas, autoridades y charanga, procediendo a descubrir una placa en cada lugar dando lectura a un texto alusivo al mismo y cantando canciones, Cada lugar estaba especialmente engalanado. Se comenzó con la "escenificación" de una "entrada triunfal" a la vila a través de "El Portal". El vigía de la vila abrió una puerta especialmente instalada en este lugar, dando paso a un recorrido por toda Vallibona. Tras pasar por el museo, se acudió a El Pelleric, era el lugar de castigo público para quien hacía una fechoría; allí había un muñeco anudado a un árbol. Se siguió por La Llongeta, donde se ponía precio al carbón; El Planet, centro geográfico del pueblo, donde se ha instalado un poste con indicaciones de lugares del pueblo y el Perxi de l'Església, punto de encuentro de muchas reuniones y en el que sobresale ahora un Cristo construido con troncos. Se acabó en las afueras del pueblo, concretamente en L'Hospital, donde se acogía a los forasteros que no tenían casa. Cada "lugar típico" queda ahora para la historia con una artística placa colocada, que fue descubierta por una dama de fiestas. A cada lugar se acudió en comitiva, con la charanga "El Soroll" y en cada uno se leyó un texto, como ya se hiciera el año pasado cuando se montó la exposición de oficios antiguos. Cada rincón típico ha estado adornado en este agosto con una banderola con el escudo del pueblo, sí como con otros elementos que reordaban su pasado.
J.Emili Fonollosa
L'HOSPITAL
Avui ens hem remontat a l'Edat Mitjana. D'entre les qualitats d'aquella època destaca amb llum pròpia l'hospitalitat.
Sant Benet, el Pare d'Europa, volgué que els seus monestirs, fossin exemple d'acolliment tant per als pelegrins com per als forasters necessitats. En les seues normes els hi diu als monjos: "Els forasters que arriben al monestir, han de ser acollits com el Crist mateix, ja que Ell un dia dirà: Era foraster i em vau acollir".
No sols els monestirs, també la societat d'aquell temps s'inpregnà d'esta solidaritat humana, i des d'allavors es construiren a les afores de molts pobles, entre ells Vallibona, hospitals, uns edificis no com els entenem natros per a internar als malalts, sinó més bé en el sentit etimològic dela paraula, com a cases d'acollida i d'hospitalitat per als forasters.
Avui el nostre hospital és un local que presta un servei a la gent gran i a la juventut. Ens congratulem d'aquest nou servei. Avui no té raó de ser la manera de practicar l'hospitalitat tal com es feia avans, són altres temps i hem de saber adaptar-nos, però no oblidem mai el missatge d'acollida que ens transmet aquest edifici.
Vallibonencs, acullim sempre amablement els forasters! Tractem-los com si fossen de casa! Això farà reviure al nostre poble donant-li noves energies.
LA LLOTGETA
Per a carboners, els de Vallibona, som els millors! Això es deia per tot el terme de Morella. Els nostres avantpassats tenien bona fama... i merescuda!
El riu els hi donà l'aigua per regar els horts; les ovelles, la llana per abrigar-se; i el carbó, els diners -les calories- per poder comprar lo necessari per a viure en una economia de subsistència.
I temps, molt temps enrrera, aquí, a Llongeta, al carrer pla, on era el centre social del poble, s'aparaulava el preu del carbó; sense papers, que no en feien falta, perquè eren homes de paraula. Quant anyorem aquell temps en que la paraula era sagrada!
La Llongeta, lloc emblemàtic, coqueta, lloc de tractes de la gent gran i seriosa en altres temps, - s'hi jugaven el fruit del seu treball - ; avui, amb els seus seients de pedra, lloc de trobada i reunió de joves i menuts. En definitiva, sempre lloc de relació i convivència. Rendim-li el nostre homenatge!
EL PERXI DE L'ESGLÉSIA
La fe es viu enmarcada en el temps i en l'espai: Tots els dies són bons, però hi ha uns que resalten més, com per exemple: les festes; en tots els llocs està Déu, el seu Esperit omple l'univers, però, sens dubte, les esglésies les considerem llocs sagrats. I, si important és la celebració, ho és també la preparació; si important és el temple, ho és també el seu atri. Quantes trobades, salutacions, xerrades... avans i després de la Missa! Per això, el Perxi de l'Esglèsia és més que un carrer, és sinòmim de ...
pòrtic, sopluig, acollida entrada, trobada, reunió diàleg, unió, festa i germanor.
Per tot això, avui, li redim el nostre homenatge.
EL PILLERIC
Us diu algo el "pilleric"? De menuts jugavem a l'allisera. Natros mos divertiem i els pantalons s'en ressentien.
Però, sabeu què és el "pilleric"? Del verb pillar. En valencià, "pilleri". I en vallibonenc, "pilleric".
"Pedra que servia de base a una barra i anella de ferro on eren fermats i possats a la vergonya els malfactors amb allò que havien robat o havien fet ..."
Lloc de defensa i vergonya pública de les malifetes que feien els qui no mereixien l'hor de ser vallibonencs o dels forasters.
Que perquè l'hem adornat amb un arbre? Perquè estem fent memòria de la nostra història, I a la memòria se la compara a un arbre, perquè creix cap avall, penetrant dins la terra, recuperant vivències antigues, fondes ... que, al aflorar a terra, creix de forma arborescent, els records es ramifiquen i es relacionen entre ells.
"El poble que no perd les seues arrels, no perd la seua identitat".
EL PLANET
Pujant de Rossell, no "a peu pla", és clar, més bé serpentejant el riu Cèrvol, el caminant fatigat s'aturà al "Prigonet" per descansar, contemplar Vallibona i donar gràcies pel viatge.
Entrant pel carrer del Pont, i travessant el poble en diagonal, trobà, al vell mig, "el planet". Poc més de cinc metres quadrats, però suficients per descansar i respirar després d'una pendent prolongada, abans d'arribar a Capdevila, camí de Morella, per l'era "el Prigó".
Això de pujar i baixar costes, natros ens "ho trobem tot molt pla", no així els forasters. Però, com molt bé diu la dita: "Qui és bo pels plans, que ho sigue per les costes". Són precissament les costeres les que fan un poble bonic.
No ens importa que sigue menut, també és menuda la mà, comparada amb el cos, i, no obstant, li diem el "pla de la mà". Els llocs i les coses no es medeixen per la seua grandària, ni sols pel valor material, més bé pel seu simbolisme, i per a natros "el planet" sempre serà el centre geogràfic, en "lleguatge planer": el "melic" de Vallibona, com algú l'ha batejat.
Bella estampa, quatre cantons, cruïlla de carrers, unió de tot el poble: dels qui viuen "del planet cap a munt i els del planet cap a vall". Lloc típic i entranyable de Vallibona al que avui li redim el nostre homenatge i que sempre admirarem.
EL PORTAL
De porta, portal, així, en gran, perquè és la porta de la vila, no una porta qualsevol.
Podriem jugar al joc de "picar i obrir": A quí l'obririem? A quí el tancarem? A qui li donariem la clau?
Hi ha portes estretes i amples, portes amigues i portes tancades, portes de vidre i portes fosques, portes d'escoles, d'esglésies, de castells, portes de casa ... i la porta de la vila!
Ens agradaria que el portal simbòlic de Vallibona estés sempre obert a tots, als de dins i als de fora, als vallibonencs i als forasters, que mai ningú se senti estrany, que mai ningú se'n entorni perquè ha trobat la porta tancada
Però al mateix temps ens desagradaria molt, moltíssim, perdre la confiança, tindre que penedir-nos per haver deixat la porta oberta.
Una porta oberta és signe d'acollida, és una invitació a la llibertat, a entrar i a eixir quan un vulgui, perquè per una porta oberta entra aire nou, claror, lluminositat i amistat.
(Textos de Paco Vives, fotos E.F.)
