|
EXCURSIÓ MAS DE LA PALLISSA
Unes 70 persones van participar el darrer 2 de maig a
Vallibona a l'excursió programada pel Col·lectiu Avinsilona i el Grup per la
Recerca de la Memòria Històrica, dintre els actes en homenatge al guerriller
antifranquista Florencio Pla Meseguer, més conegut com la Pastora. A les nou del
matí van partir els excursionistes des de la plaça de sant Antoni pel camí de la
Rogativa a Pena-roja fins arribar al mas de Marquet, on es trova el primer molló
indicatiu d'una hora de camí. En aquell moment van continuar pels senders
recuperats gràcies a la brigada del parc natural de la Tinença, fins al mas de
Marta per aplegar finalment al mas de la Pallissa, lloc de naixement de
Florencio Pla Meseguer. L'objectiu de l'organització va ser simplement donar a
conèixer el paisatge i el masos dels voltants on va viure el primers anys la
Pastora. Després del descans el recorregut va continuar per el mas del Tossal,
mas de les Moles per agafar el camí de les Moles, pista de Rossell i finalment
Vallibona.
DOCUMENTAL "SIEMPRE SERÁ LA PASTORA" I XERRADA-COL·LOQUI
SOBRE LA PASTORA I ELS MAQUIS A LA TINENÇA
A les cinc de la vesprada, vora 200 persones van acudir
al Poliesportiu de Vallibona, on van continuar els actes de la jornada de la
memòria històrica sobre Florencio Pla Meseguer, la Pastora. En primer lloc es va
projectar el documental "Siempre será la Pastora" d'Ismaël Cobo i Pierre Linhart,
Premi del públic en el Festival de Documentals Ambigat (Chateaumeillant. França),
Kerala Films, de 75 minuts, 2004. En el documental el realitzador francés Ismaël
Cobo, fill d'un maqui càntabre fa un repàs entorn a la vida de Florencio Pla
Meseguer, la Pastora, així com familiars de guerrillers antifranquistes que van
actuar a la zona del "Maestrazgo". A continuació, va prendre la paraula el metge
de Vallibona Nel·lo Monfort, que va explicar des del punt de vista cientific la
malformació sexual que va patir Florencio Pla Meseguer, que va marcar el destí
de la seua vida. Josep Prades Gavaldà membre del Grup per la Recerca de la
Memòria Històrica va explicar la vida de Florencio Pla Meseguer i es va iniciar
un interesant col·loqui amb l'investigador José Calvo Segarra on també va
annunciar que pròximament a l'editorial Antinea publicarà el seu treball sobre
la Pastora, on es desmonta la "llegenda negra" al voltant de la Pastora. Per
acabar, Josep Prades Gavaldà va fer una petita presentació al voltant del "Camí
dels Maquis" a la Tinença, i els campaments i masos on va haver detencions i
morts.
EXPOSICIÓ "VÍCTIMES DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A LES
COMARQUES CASTELLONENQUES"
De l'1 al 3 de maig a
la sala d'exposicions "Antic Hospital de Vallibona" es va mostrar l'exposició
sobre "Víctimes de la repressió franquista a les comarques castellonenques" del
Grup per la recerca de la Memòria Històrica. També es va donar a conèixer el nom
de vallibonencs que van patir expedients de depuració política
Informa
Associació
Cultural "Col·lectiu Avinsilona" Internet:
http://vallibona.ppcc.cat i
http://avinsilona.ppcc.cat
Correu Electrònic:
avinsilona@idoo.com
NOTES HISTÒRIQUES SOBRE
ELS MAQUIS
Recuerdos de Teresa Pla, "la
Pastora"
De EL PAÍS
(Miquel Alberola)
Sobre este paisaje tan mineral del Maestrazgo el viento ha distribuido
muchas leyendas de maquis, pero ninguna infunde tanto miedo como la de La
Pastora. Y sin embargo es la más falsa de todas. Aun así, este apodo
saturado con el bucolismo de Garcilaso todavía provoca sudor frío en
algunos pescuezos y no pocos sobresaltos nocturnos. A pesar de haber
muerto, La Pastora pervive en algunas malas conciencias enraizada como una
sabina. Ése es su hábitat, y allí su nombre es sinónimo de sangre
desparramada. Su sello mortífero, que está impreso sobre varias decenas
de números de la Guardia Civil, siete alcaldes y un ermitaño, sigue
siendo el santo y seña de un grupo de forajidos conocido como el 23
Sector cuya misión es sembrar el pánico. Sin embargo esta alimaña tan
feroz fue incapaz de matar a una mosca. Tan sólo fue una víctima de una
malformación congénita. Había nacido en 1917 en el Mas de La Pallissa,
una casa de pastores de Vallibona no muy distinta a la de la imagen, y un
amigo de la familia advirtió a su padre del apuro que podía suponer para
este niño cumplir el servicio militar con una anomalía en el sexo.
Entonces su padre lo inscribió en el registro civil como Teresa Pla
Meseguer. Sólo fue a la escuela 15 días, y sin embargo se entendió a la
perfección con terneras, carneros, lagartijas y cernícalos. A diferencia
de las cabreras, que llevaban una cesta, su instinto le dictó que tenía
que llevar un zurrón como los pastores. Y cuando se le llenó la cara de
pelos empezaron las murmuraciones en Vallibona. Era tan hombruna que
enseguida le colgaron el cartel de marimacho. Pero una noche soñó una
cópula con la Tía Rosa La Coca, y cuando despertó no tuvo ninguna duda
sobre su virilidad. Una tarde de nieve de 1947 se encontró en un camino
con seis guardias civiles, un teniente y dos somatenes a los que había
vendido tordos, que venían de incendiar la casa de El Cabanil con dos
maquis dentro. A estos dos tipos, que eran de Herbeset y Torremiró, les
faltó el aire para ir al teniente Mangas con la pamplina de su sexo, y
éste ordenó que lo desnudaran y lo pusieran de cuclillas para hozar en
su secreto. La Pastora nunca se había sufrido una humillación tan honda.
A la mañana siguiente detuvieron al propietario de la casa incendiada, un
ganadero para el que trabajaba Teresa, y por miedo a las represalias huyó
para siempre hacia el monte.
Teresa se convirtió en Florencio y fue un maqui durante veinte meses,
hasta que sus compañeros pasaron a Francia y él se quedó en Andorra
guardando ganado en dos masías y haciendo contrabando de tabaco y nilón.
Pero mientras tanto, un tribulete de El Caso, Enrique Rubio, había
confeccionado y divulgado esa leyenda amarilla a instancias de una
propaganda oficial que necesitaba justificar muchos expedientes abiertos.
A Florencio, por la singularidad de su sexo, le colgaron el mochuelo de
todo lo que habían hecho otros y le pusieron precio a su cabeza. Tras el
chivatazo de un contrabandista que le debía dinero, La Pastora fue
conducida primero a la cárcel de mujeres y luego, tras un examen forense,
a la de hombres. Estuvo 20 años entre rejas y ya nadie puede asegurar si
vive en un chalé de Marines, donde Marino Vinuesa, un funcionario de
prisiones, le dio cobijo y dos perros o si ha muerto. Sin embargo el
viento del Maestrazgo, junto al olor de excremento de vaca, hace rugir su
mito para continuar vivo en el interior de las malas conciencias y vengar
su afrenta.
-------0--------
L'article que llegireu, és una part del treball que estem fent un equip
d'investigació de la Universitat Rovira i Virgili sobre el fenomen guerriller a la
postguerra dins de la Diòcesi de Tortosa. El grup intentem demostrar la importància
històrica d'aquell moment i denunciar l'oblit que s'ha fet des de una perspectiva de
comprensió i relació amb l'actualitat.
Jo em centraré en alguns aspectes de la investigació; sobre tot en alguna de les
conseqüències social i econòmiques d'aquell moment que van portar per una banda a unes
persones lluitadores i derrotades per part d'una guerra que volien i tenien l'esperança
d'alliberar el país d'una dictadura feixista, i per altra banda la repressió de les
forces d'ordre públic que lluitaven contra aquells; curiosament el bàndol que realment
va patir més tot aquest estat de guerra no va ser cap de tot dos, sinó que les persones
que vivien, treballaven i habitaven aquestes terres, i més concretament els masos
escampats per totes aquestes muntanyes; és l'aspecte social i econòmic, molt sovint
amagat i clau per entendre el despoblament que tenen aquest pobles de muntanya.
El maquis eren persones que en un principi a finalitzar la Guerra Civil Espanyola, una
part varen anar a seguir lluitant contra el feixisme a la resistència francesa i que a
les acaballes de la II Guerra Mundial, van continuar la lluita de guerrilles contra
Franco, esperant una ajut de les potències aliades per poder enderrocar aquest règim. La
àrea de acció dels maquis, i més concretament el poble de Vallibona estava enquadrada
dins l'anomenada AGLA (Agrupación Guerrillera del Levante i Aragón) i aquest tenia
enquadrada varies partides que es movien per la zona de Morella, Baix Teruel, la Tinença
i Els Ports de Tortosa Beseit.
El "modus operanti" dels maquis era la realització de accions a vegades
testimonial, vegades més greus, amb l'intent d'aconseguir propaganda i mantenir la
il·lusió de les persones que no volien aquell règim implantat per la força.
Aquestes accions anaven des de l'atracament a bancs, a trens correus, fins al segrestament
de persones (generalment relacionades amb el règim) per a demanar rescat.
En aquell moment, el poble de Vallibona, com també gairebé tots els pobles del voltant,
una gran part dels resident vivien en masades, eren pagesos que treballaven la terra,
criaven als seus animals i tot allò que no tenien i necessitaven, amb els excedent dels
seu treball ho compraven; podrien considerar-se com una economia d'autosuficiència.
Tota aquesta lluita entre Maquis i Guardia Civil, molt sovint era aliena a ells però
estaven en mig del foc, en zona de guerra; en un primer moment les relacions entre els
pagesos i els maquis eren fluides i de respecte; tenim testimonis en que els maquis
pagaven "molt be" als masovers per a que anessen a comprar al poble tots els
queviures que necessitaven per subsistir, hi havia una relació de respecte i intercanvi.
Tal com van avançant els anys de la postguerra, la repressió i la lluita contra el
maquis es va fent més intensa; els masovers que col·laboren amb el maquis son
sistemàticament detinguts i tancats a la presó con a "enlace con Bandoleros";
alguns d'aquest masovers, abans de ser detingut s'ajunten amb les partides maquis per no
ser tancats o morts; d'aquí la gran quantitat de pagesos que se'n van amb els
guerrillers, no per la seva ideologia sinó per por a ser detinguts per la Guardia Civil.
Per altra banda la Guardia Civil, forçava a concentrar a les persones que vivien en les
masades a anar a residir a el poble o vendre les seves terres i emigrar a altres
poblacions més tranquil·les.
Els masovers que es quedaven estaven entre dos focs; tenien problemes ja que sovint
coneixien a persones dins de les partides maquis, tots coneixem el cap de la
"Pastora", però tenien por d'ajudar-los ja que si se'n assabentava la Guardia
Civil, era detingut per col·laborador; això va generar en por, molta por i desconfiança
a tothom.
Tot això va trencar l'estil de vida d'aquestes no permetia anar a treballar abans de
sortir el sol i s'havia de tornar al poble abans que es pongués), això va suposar un
progressiu abandonament dels masos i el despoblament de les muntanyes. Aquesta
concentració al pobles temporalment va ser absorbida però en tant que el fenomen maquis
s'anava allargant (cal pensar que va anar des de 1942 fins 1954) s'havien de buscar altres
solucions i moltes masades varen ser malvengudes i els masovers, i persones que hi
treballaven, varen haver d'emigrar a altres pobles a cercar feina.
Socialment va haver un trencament de l'estructura social d'aquest poble; les persones que
marxaven, sovint eren persones joves i les de més gran edat es quedaven al poble.
Econòmicament, podem dir que el model de vida autosuficient de les masies dels Ports va
desaparèixer sistemàticament. D'aquí la gran quantitat de masos que hi han al terme de
Vallibona i que actualment estant deshabitats i gairebé en runes.
El fet de voler estudiar i recuperar aquesta part de la història d'aquest poble, no és
per buscar antigues disputes i discussions si no que per entendre l'actualitat s'ha de
conèixer el passat.
Es ben cert aquella dita que diu que "el poble que perd la seva història, perd la
seva identitat...."
Marc March
|
