El beat Maties Cardona

BIOGRAFÍA	UN SANT DELS NOSTRES	IMATGES PER AL RECORD

"Tots els camins porten a Roma". També s'hi va des de Vallibona. L'1 d'octubre de 1995 ens reunírem més de 100.000 persones d'arreu del món, entre elles 23 de Vallibona, a la plaça de Sant Pere de Roma. El Papa Joan Pau II, en una solemne cerimònia, declarava la santedat, entre d'altres, del Pare Maties Cardona Meseguer.

El nom del nostre poble, per diversos motius al llarg de la història, ha passat la frontera, arrivant a França; ha travessat el "xarco" fins a Cuba i Santo Domingo; però ha estat la meravella de la TV i la santedat del Pare Maties les que han fet que ressone arreu del món.

Nosaltres erem el grup de Vallibona. Així ens coneixien a l'aeroport, a l'hotel, a la Cúria dels Escolapis a Roma, a la Basílica de Sant'Andrea della Valle ... Fins i tot, com a grup, ens vam fer una fotografia amb el nostre Sr. Bisbe, Lluis Martínez Sistach, rodejant a la tia Dolores, la germana del P. Maties, a la Plaça de Sant Pere, al sortir de l'audència del Papa, el dilluns, dia 2 d'octubre.

Quatre van ser el actes principals de la peregrinació. El més important, el que donava sentit als altres, fou el diumenge dia 1 d'octubre, a la Plaça. de Sant Pere. Abans de les 9 del matí ja erem asseguts al lloc. Vam tenir sort, el matinar ens va afavorir, estàvem a la quinta fila. Miraves enrera i es perdia la vista veient gent al llarg de plaça. No cal dir que la tia Dolores i sa filla Josefina estaven a primera fila i van rebre la comunió de mans de Papa. Va ser una cerimònia solemne, el moment més emocionant quan el Papa va pronuncià la fórmula de la Beatificació:

"Nos, recollint els desitjos de ..., havent consultat a ..., amb la Nostra Autoritat Apostòlica DECLAREM que els Venerables Servents de Déu ... (Pare Maties Cardona Meseguer) ... poden ser anomenats des d'ara endavant BEATS, i la seva festa es podrà celebrar cada any el dia 22 de setembre. En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant".

Tota l'assemblea contestà amb el cant de l'Al·leluia, mentre als finestrals de la Basílica Vaticana es destapaven uns tapissos amb l'imatge dels nous Beats, i tot el poble esclatava amb amb un fort aplaudiment.

El dia abans, 30 de setembre, a Sant'Andrea de la Valle, ens reunírem tota la família "calasància". Omplírem de gom a gom l'àmpla Basílica. Es feu una celebració on es presentaren, en mig de cants i pregàries, amb una breu biografia de cadascú, els 14 Escolapis que el dia seguent el Papa havia de beatificar. A la cara de tots es mostrava el goig d'aquell esdeveniment històric.

El dia 2 d'octubre pel matí, a la sala Pau VI, tinguèrem l'audiència amb el Sant Pare. I per la tarda, una altra vegada a Sant 'Andrea de la Valle, Basílica molt propera a la casa central dels Escolapis, la Missa d'Acció de Gràcies. Tant el dia de la Beatificació com el dia d'Acció de Gràcies vam cantar la Missa d'Angelis, la que cantem a Vallibona. Donava goig veure com gent de tot el món, de diverses llengües, cantavem tots junts el mateix cant. A Roma, una de les coses que més es palpa és la universalitat de l'Església.

No cal dir que la tia Dolores, amb la seua cadira de rodes, no es va perdre res, sempre en primer lloc. La contrasenya era: "És la germana del Pare Maties", i s'obria camí de seguida. I entre acte i acte, visites de correguda a la monumental Roma: la Basílica de Sant Pere, els Museus vaticans i la Capilla Sixtina, el Coliseu, les Catacumbes, la Fontana di Trevi, la plaça Navonna, al Monument a la Pàtria, el Foro Romà, Santa Maria la Major ...El lloc de trobada, el café Sant Pietro. Allí estava el nostre guia Daniel, amb el número 86 de l'atocar, escrit en una tauleta de fusta que aixecava ben alt perquè tots el poguéssim veure. Ningú ens vam perdre. Roma estava colapsada. Per tot arreu hi havia gent, cada grup portàvem un distintiu, nosaltres un mocador verd. Antol·lela, una de les guies, ens digué: "No us queixeu, tots són dels vostres, heu invaït Roma".

A l'aeroport de Barcelona s'enbarcaren al mateix avió un grup de Pares Escolapis amb els quals vam conviure els cinc dies de la peregrinació. Hi havia de vellets, tenien més de 80 anys. Eren els companys d'estudis del Pare Maties. Jo em sentava molts dies a la seua taula a l'hora de menjar. Tots el recordaven com un gran company i exultaven de goig per la seua beatificació. Fins i tot mostraven una certa enveja de Vallibona, perquè tenim les despulles del Pare Maties, i un desig de visitar el nostre poble.

La tornada fou un poc més pesada, ens desviaren a Milà i de Milà a Barcelona. A més a més, deien que a Itàlia hi havia vaga de controladors i es retardava la sortida dels avions. Arribàrem a Barcelona amb dues hores de retard. Però això ja no tenia importància, ningú s'en recordarà. La missió estava complida: Acompanyar a la tia Dolores en uns dies tan importants per a ella i representar a Vallibona en l'acte en el que el Papa ha possat als altars al Pare Maties, un vallibonenc que des d'ara serà públicament -el Papa ho ha dit- el nostre model i entercessor. Crec que fòrem una bona ambaixada.

HIMNE AL BEAT MATIES CARDONA

Nascut a Vallibona

de pares molt senzills:

Sa mara fou molt bona,

son pare un pastor humil.

Cantem les seues glòries,

busquem el seu favor.

Ell és del nostre poble

el gran intercessor.

Li posaren Maties,

fou d'esperit joiós,

i a les Escoles Pies

es mostrà pietós.

Dificultats va tindre

de fets i pensaments,

i en l'oració va obtindre

força en tots moments.

I va arribar un dia

que a ell va visitar

també la malaltia,

sor Anna el va cuidar.

I amb perseverància,

no perdent l'ocasió,

pensà amb molta cosntància

ell en la vocació.

Un gran record guardaren

d'ell tots els seus companys,

com amics es tractaren,

tot i tenint més anys.

Retrat donat pels escolapis

Tres imatges del dia de la beatificació, a la plaça del Vaticà, a Roma, l'1 d'octubre de 1.995