UN SANT DELS NOSTRES

L 'anunci de la beatificació d'uns religiosos assassinats durant la guerra del 36 fa remoure moltes preguntes. Els mitjans de comunicació destaquen els aspectes més polítics i històrics de la beatificació. Aspectes que no es poden ni oblidar ni menysprear, com no es poden oblidar el dolor i la mort de tantes persones ni els testimonis d'heroisme i solidaritat en un i altre camp polític i militar. 

Recordar els qui moriren és un deure i també una Iliçó de cara al futur. Sens dubte que a ells devem un grau més gran de consciencia cívica que rebutja el recurs a la violència com a solució dels problemes socials i ideològics. Ha passat, però més de mig segle. El temps i la mateixa força de la vida han guarit moltes ferides i han resituat els fets, també des d'una perspectiva cristiana, sota una nova Ilum. Mentre es desdibuixen els contorns deIs fets històrics, sense negar-los la seua crudesa, creix l'interés per les actituds profundes, tant humanes com cristianes, de tots aquells que els van viure o sofrir. 

Entre tots els qui ofrenaren la seua vida en aquells temps tràgics, els cristians volen recordar-ne alguns. Els sants, per la seua proximitat humana, com Maties Cardona Meseguer (persones que el van coneixer; familiars, amics...), són un senyal lluminós a través del qual Déu ens crida a reconèixer que la seua bondat arriba a tots i en lotes les circumstàncies. Els sants, en definitiva, expressen d'una manera eminent la vivència de les virtuts teologals. Ells van morir per testimoniar la seua fe en Jesucrist, vencedor del pecar i de la mort. Nosaltres, sense arribar potser a aquest testimoni suprem, podem fer el mateix cada dia de la nostra vida. Si aterir un gol d'aigua al qui el necessita, ja té recompensa... com no s'ha de tindre la donació de la propia vida? 

Viure de la fe és viure atent a la Paraula del Senyor i fer-la conèixer amb actituds de fidelitat a l'Evangeli. Testimoni de caritat i perdó per a qui els van arra bassar la vida. No defendre's contra la injustícia i esperar el triomf de la veritat quan Déu ho vulga. 

Exemple valuosíssim per a tots nosaltres que, tan sovint, responem desconsideradament a la més insignificant de les ofenses o a alIò que ens sembla una ofensa i que simplement pot ser un oblit o una falta de cortesia. Testimoni d'esperança en Déu: desaparèixer físicament i .esperar una vida per a sempre. Exemple per a les nostres morts de cada dia: les debililats, les malalties, les proves... Més enllà d'aquests núvols, brilla el sol sense ocàs de Déu. Aquesta certitud ens anima a caminar amb més empenta. - - Feliços els pobles, com Vallibona, que tenen testimonis tan propers de santedat. Feliços els pobles que guarden les despulles deIs sants, com les del P. Maties Cardona, fent companyia als fills del poble també difunts. Ell, sens dubte, mentre contempla la glòria de Déu, està intercedint pel seu poble. Tot això és el que celebrem quan l'Església el proposa com a model de vida cristiana a tot el Poble de Déu. 

ENRIC FERRER